És un talp jubilat, per tant, amb tot el temps del món. Però no es resigna a deixar de treballar, i amb les llegendes rememora els seus millors anys d'investigador. Orgullós del que ha estat la seva vida d'investigador, es considera dels que moren amb les botes posades.
Sr Talp és gairebé cec -només veu ombres-, i força matusser a l'hora de fer de presentador del programa. No veu bé a qui entrevista, i posa el micro a qualsevol lloc menys a la boca de l'entrevistat; ensopega i cau per penya-segats, dins d'un pou, o dins d'un riu, però mai no pren un mal seriós. Es pot fer rascades o aparèixer, a la següent presa, amb el cap embenat. Mai no sap on està la càmera -pot començar parlant d'esquenes a càmera, o de costat...- i pot estar entrevistat una roca i pensar-se que és una dona molt grassa, etc. Viu en la pura confusió, però resulta entranyable i, sobre tot, molt divertit.
Però el que de veritat fa enfadar Sr. talp és adonar- se de les pròpies confusions. Quan veu que s’equivoca comença a remugar i dóna les culpes als altres. I al final, quan reconeix que s’ha equivocat, s’autojustifica ridículament.